Warning: Illegal string offset 'class' in /homepages/10/d513449724/htdocs/Llummare/wp-content/plugins/default-featured-image/set-default-featured-image.php on line 211
wallpaper-1281120

Llummare

Llummare és el nom amb el que publico les meves composicions. El nom està inspirat en els noms dels àlbums de Pink Floyd: Ummagumma i Mike Oldfield: Ommadawn. Les dues lletres mm seguides enmig de les vocals u/0 i a creen una sonoritat africana que transporta la imaginació a una frontera misteriosa, primigènia. 

El significat de l'expressió llummare remet al pensament grec arcaic en la seva exploració d'una forma nova de concebre el món després de la desfeta micènica i en competència amb la societat aristocràtica que volia reinstaurar l'organització social precedent. En el pensament aristocràtic, i així ho podem constatar a la Ilíada, els déus olímpics (Zeus, Hera, Posidó...) i els herois (Aquil·leu, Hèctor...) eren associats al concepte de llum però també a la lluita dels aristòcrates per assolir la glorificació en forma de memòria gràcies a l'elaboració poètica de les epopeies. A partir de l'Odissea, la llum dels déus es vincularà amb la noció d'a-letheia, paraula que traduïm com a veritat i que literalment significa des-oblit, des-cobriment, des-ocultació. Lethos (Oblit) era el riu que havien de travessar les ànimes dels morts en el camí cap a l'Hades i on habitaven eternament sense recordar la vida anterior. A l'Odissea, en comptes de lluitar per la conservació de la memòria per mitjà de la poesia èpica (celebració de la guerra, la mort), la llum esdevindrà naixement, vida. Odisseu (Ulisses) haurà retrobat el camí a Itaca després d'haver tornat de l'Hades, el domini de la mort. Aquest Odisseu renascut veurà la llum del camí a casa on finalment podrà dur a terme una vida autèntica. La llum haurà esdevingut mare.

Ulysses and the Sirens (Herbert James Draper, 1909)

Nota: en la pintura de Draper podem comprovar un error clàssic que cometen molts artistes en representar les sirenes com a dones amb mig cos de peix. En realitat, a la mitologia grega les sirenes eren ocells relacionats amb la mort: amb llurs cants conduïen els mariners a les esculleres per matar-los.

Per què no publico les meves cançons amb el meu propi nom? Comparteixo la creença dels grecs antics segons la qual els artistes en realitat no som pròpiament creadors sinó només els canals de comunicació amb la divinitat a través de les muses. Quan vull compondre, simplement contacto amb les muses i les cançons venen. Per una altra banda, d'aquesta manera, obro la porta al reconeixement dels altres músics que participen en les diferents interpretacions.